Satèl·lit espatllat

Que llestos els levítics...

2006-08-13T11:08:00.000+01:00

Us deixo una carta sensacional que envia el President Bartlet (a la sèrie The West Wing - El Ala Oeste de la Casa Blanca) a una locutora de ràdio ultracristiana -tipus Federico-. Brutal és poc:

Gracias por dedicar tantos esfuerzos a educar a la gente en la Ley de Dios. Yo mismo he aprendido muchísimo de su programa de radio e intento compartir mis conocimientos con todas las personas con las que me es posible. Por ejemplo, cuando alguien intenta defender el estilo de vida homosexual me limito tan sólo a recordarle que el Levítico, en sus versículos 18:22, establece claramente que la homosexualidad es una abominación. Punto final.

De todas formas, necesito algún consejo adicional de su parte respecto a algunas otras leyes bíblicas en concreto y cómo cumplirlas:
a) Cuando quemo un toro en el altar como sacrificio sé que emite un olor que es agradable para el Señor (Lev 1:9). El problema está en mis vecinos. Argumentan que el olor no es agradable para ellos. ¿Debería castigarlos? ¿Cómo?
b) Me gustaría vender a mi hermana como esclava, tal y como sanciona el Éxodo, 21:7. En los tiempos que vivimos, ¿qué precio piensa que sería el más adecuado?
c) Sé que no estoy autorizado a tener contacto con ninguna mujer mientras esté en su periodo de impureza menstrual (Lev 15:19-24).El problema que se me plantea es el siguiente: ¿cómo puedo saber si lo están o no? He intentado preguntarlo, pero bastantes mujeres se sienten ofendidas.
d) El Levítico, 25:44, establece que puedo poseer esclavos, tanto varones como hembras, mientras sean adquiridos en naciones vecinas. Un amigo mío asegura que esto es aplicable a los mejicanos, pero no a los canadienses. ¿Me podría aclarar este punto? ¿Por qué no puedo poseer canadienses?
e) Tengo un vecino que insiste en trabajar en el Sabat. El Éxodo, 35:2, claramente establece que ha de recibir la pena de muerte. ¿Estoy moralmente obligado a matarlo yo mismo? ¿Me podría apañar usted este tema de alguna manera?
f) Un amigo mío mantiene que aunque comer marisco es una abominación (Lev 11:10), es una abominación menor que la homosexualidad. Yo no lo entiendo. ¿Podría usted aclararme este punto?
g) En el Levítico, 21:20, se establece que uno no puede acercarse al altar de Dios si tiene un defecto en la vista. He de confesar que necesito gafas para leer. ¿Mi agudeza visual tiene que ser del 100%? ¿Se puede relajar un poco esta condición?
h) La mayoría de mis amigos (varones) llevan el pelo arreglado y bien cortado, incluso en la zona de las sienes a pesar de que esto está expresamente prohibido por el Levítico, 19:27. ¿Cómo han de morir?
i) Sé gracias al Levítico, 11:6-8, que tocar la piel de un cerdo muerto me convierte en impuro. Así y todo, ¿puedo continuar jugando al fútbol si me pongo guantes?
j) Mi tío tiene una granja. Incumple lo que se dice en el Levítico, 19:19, ya que planta dos cultivos distintos en el mismo campo, y también lo incumple su mujer, ya que lleva prendas hechas de dos tipos de tejido diferentes (algodón y poliéster). Él, además, se pasa el día maldiciendo y blasfemando. ¿Es realmente necesario llevar a cabo el engorroso procedimiento de reunir a todos los habitantes del pueblo para lapidarlos? (Lev 24:10-16). ¿No podríamos sencillamente quemarlos vivos en una reunión familiar privada, como se hace con la gente que duerme con sus parientes políticos? (Lev 20:14).

Sé que usted ha estudiado estos asuntos con gran profundidad, así que confío plenamente en su ayuda. Gracias de nuevo por recordarnos que la palabra de Dios es eterna e inmutable.

L'últim sopar d'Artur Mar

2006-06-12T14:04:00.000+01:00

Zapatero utilitzarà el teu sí per burlar-se de Catalunya

2006-05-23T06:56:00.000+01:00

En Orris Caboris

2006-05-21T12:49:00.000+01:00

Au, ves que vinc, que al capdavall

hem arribat al gran carall,

tant hi hagués fet la llei orgànica

com una taronja mecànica.

Ens hem trobat en 'quests mals prenys

que l'estatut és el de menys,

goita com riuen a l'Oest

la pitxa un lio dels de l'Est.

Vence't, no et derrotis, diu l'avi,

i en lloc de creure el consell savi

ens hem practicat l'harakiri

i amunt del cul l'enorme ciri.

En orris caboris, no et fot,

que als morros et menges un rot

i a sobre els haurem de dir SÍ

per fer lloc al cul al magí.

«-Tot això que m'has demanat

que dius que és teu t'ho vull cardat

al cul amb un llacet bridat,

i a sobre per fer més riota

et vull tot remenant la pota

content i ben sodomitzat,

embolcallat amb tes proclames

i mut amb la cua entre cames.»

«-És que no ens queda dignitat?

En tres-cents anys no ho hem pamat,

assimilat i desbrossat,

amor de mare, de veí

fartat d'estopa i de munyir

la vaca vella i el sembrat?

Caldran quatre generacions

per refer el magre dels collons.»

«-Volies or? Aquí tens plom.»

Si per la dignitat del llom

quedés un gram de la vergonya

més enllà de cuc i carronya,

veient-nos enculat colom

fugim d'aquest aire de monya,

diguem NO, nosaltres NO som

d'eixe món de merda i desplom.

Miquel de Palol/ Julià de Jòdar/ Bru de Sala

Avui, 21 de maig de 2006

Una nova mostra d'estat respectuós...

2006-05-10T09:17:00.000+01:00

Copio i enganxo de l'Eurotribune:

Condemnat un home a presó per voler declarar en èuscar

Un veí de la localitat basca de Gernika ha estat condemnat per un jutge de Bilbao a sis mesos de presó per un presumpte "delicte de desobediència" al negar-se a declarar en un judici amb la mediació d'un traductor del euskara al castellà. El condemnat a mig any de presó va ser a declarar en qualitat de testimoni a un judici per un accident de trànsit. Allà, va sol•licitar declarar en euskara, sense necessitat de ser traduït, però la seva petició no va ser acceptada. El testimoni es va negar a prestar declaració en aquestes condicions, a l'entendre que la traducció no garantia els seus drets lingüístics. Aleshores es va processar al testimoni per “desobediència” i ha estat condemnat a sis mesos de presó i inhabilitació per ser càrrec electe, a banda d’abonar les costes del procés.

Tot és pot fer usant una llengua!

2006-04-07T10:44:00.000+01:00

La llengua serveix per tot. Comprova-ho!

Cinc rareses en una

2006-02-12T23:03:00.000Z

Algú m'ha reptat a què expliqui cinc manies meves, i què transmeti aquesta petició a cinc blocaires més. Abans, una altra persona ja ho havia intentat.

Permeteu-me als dos, respondre amb una sola mania:

- No contesto mai cap cadena de mails, sms o memes. Sé que dir mai és dir molt, però què voleu que hi faci; m'han parit així!

Ara bé, m'ho passo teta veient la resta com seguiu aquestes cadenes. O sigui que no ho deixeu. Què seria de mi sense poder furgar en les vostres manies diverses!

És l'hora dels adéus!

2006-01-31T19:05:00.000Z

M'han explicat que algú (que pinta bastant en això de la política d'aquest país), en veure aquesta foto, va exclamar: "Mira! Estant cantant És l'hora dels adéus (de Catalunya)!"

Posats a manipular imatges...

2006-01-03T20:49:00.000Z

El millor acudir sobre rosses de la història

2005-12-29T09:34:00.000Z

Us enllaço el millor acudit sobre rosses de la història, aquí.

Estic destrossat

2005-12-27T08:15:00.000Z

Llegeixo al bloc d'en Partal una mala notícia. M'afegeixo a tot el què diu ell... i més. Us ho pasto.

La mort de MacGarry.

L'actor John Spencer ha mort d'un atac de cor. Spencer feia fins fa uns dies el paper de Leo McGarry a The West Wing, la que és la meua sèrie favorita de televisió. Curiosament en la sèrie McGarry pateix un atac de cor a Camp David que quasi el mata i de fet el fa dimitir del càrrec de cap de gabinet. Ara, però, era recuperat com a candidat a la vicepresidència i precisament el capítol d'aquesta setmana es basa en el seu debat com a vicepresident amb el contrincant republicà. Supose que després de la seua mort real els guionistes tenen un gran problema.
Fa dos o tres anys vaig descobrir The West Wing i en aquest temps he vist les seus sis primeres temporades a base de comprar-me a Amazon els Dvd. Mai havia vist una sèrie d'un voltatge polític comparable i d'una qualitat tan acurada en la descripció del que passa en el món del gran poder.

I encara hi ha qui vol ser espanyol?

2005-12-20T06:51:00.000Z

Bublé, Michael Bublé

2005-12-13T07:28:00.000Z

L'últim que esperava era que saltés de l'escenari i es posés a córrer com un boig per mig de públic, que se'n fotés d'en Pavarotti, que imités en Robbie Williams, a en Michael Jackson i a en Prince, que tingués mania persecutòria a en Bertín Osborne, que li dediqués un tema a en Buenafunte (michael chiclé) mentre va tararejant el iorbiutifuuuuuul...

Ah! I va cantar; collons si va cantar. Una hora i tres quarts de les que millor he invertit en molt temps... va tenir els sants pebrots de cantar l'última estrofa del concert a pèl, fent callar el Sant Jordi i cantant sense micro. Sí senyor, Bublé. Ahir t'ho vas currar.

Principi universal

2005-11-27T12:59:00.000Z

"Vet aquí un principi universal: qui no té arguments obeeix qui té deliris"

"Pandora al Congo". Albert Sánchez Pinyol
Edicions La Campana. Barcelona. 2005

Pels fans que volen teca...

2005-11-25T09:36:00.000Z

Com que no tinc idees, les afusello.

Us passo els links de dos posts d'un bloc anomenat "El blog dels meus collons trinxats". El paiu s'ha dedicat a analitzar quines implicacions té que tons pares et posin un o altre nom.

http://collonstrinxats.lamevaweb.info/post/2121/42103

http://collonstrinxats.lamevaweb.info/post/2121/42204

Per cert, els fans del Iósódéu veureu que aquest mite del bloquisme se'l llegeix i fins i tot hi fa comentaris.

Globalització

2005-11-13T19:19:00.000Z

Globalització:

"És una noia anglesa,
amb títol de Princesa de Gal·les
casada amb multimilionari egipci,
a la capital de França,
en un cotxe alemany,
amb un xofer borratxo de whisky escocès,
perseguits per un grup de paparazzi italians,
amb motos japoneses
i càmeres coreanes,
etc."

Ernesto Samper, expresident de Colòmbia.

Bohèmia poc original

2005-10-27T19:01:00.000+01:00

Com que l'originalitat a voltes (que literari) brilla per la seva absència en el meu ésser, he decidit de penjar-vos un enllaç. És brutal! Molt bo! Dels posts més ben pensats d'un dels blocs més catxondos que tinc al preferits.

http://clubbohemi.blogspot.com/2005/10/un-mecnic-caaaaau.html

Apa!

El diable

2005-10-24T18:15:00.000+01:00

No has tingu mai curiositat per saber quina cara fa el dimoni?

Mira-la, mira-la...

Torna, torna, Serrallonga!

2005-10-16T13:50:00.000+01:00

Vota Montreal, vota Serrallonga, a:

Fustigueu-me.

2005-10-12T11:16:00.000+01:00

Fustigueu-me. Pegueu-me, maltracteu-me i margineu-me tant com us sigui possible.

Ho he fet. Ho sento. Sóc dèbil, ja ho sé.

Aquest matí m'he llevat (un xic tard), i m'ha envaït una sensació preocupant. Necessitava posar-me a l'ordinador i escriure, fer feina que tenia endarrerida; currar, en definitiva.

Així que us demano perdó, oh! sagrats i totpoderosos defensors de les essències pàtries. Sí, em confesso, he treballat el dia de la Fiesta Nacional.

Rachael Yamagata

2005-10-05T21:20:00.000+01:00

Fa unes setmanes he descobert la Rachael Yamagata. Estic enganxat al seu disc Happenstance. És la millor eina que he trobat en molt de temps per desembussar-me el cervell.

Una de bona

2005-09-19T12:37:00.000+01:00

Acabo de trobar aquesta cita. M'he descollonat:

"De collons a mugrons, només canvia una X per una Y".

Formula GI

2005-09-05T23:02:00.000+01:00

Si estàs tant fart com jo de veure l'Alonso -amb aquell somriure estúpid- aprofitant la mala sort d'altres pilots, et presento la solució.

Entra a Fòrmula GI i vota pels pilots més trempats. Un consell, el millor equip és Montreal, amb en Serralonga de piot estrella. Vota'l!

Stress pre-postvacacional

2005-09-01T13:14:00.000+01:00

Ahir explicava a l’Ester i a en Pere que tinc la sensació que no he aprofitat les vacances. És el primer cop a la vida que tinc un mes de vacances (pagades, s’entén, perquè de petit...), i han passat volant, sense sentit, sense tenir la sensació que feia res d’especial. Espero que això no sigui el normal quan un té unes vacances llargues, perquè el cert és que no m’ha agradat gens.

He sentit a les notícies que entre un 12% i 15% de la gent pateix stress postvacacional; doncs jo crec que tinc “stress pre-postvacacional”. Carai, fins dilluns no hi he de tornar i ja estic pensant en com m’he de muntar les vacances l’any vinent perquè no em passi el mateix que aquest!

En fi...

Per cert, ahir en Sau en fa 24. Així que aprofito per refelicitar-lo –ara virtualment-: Sau, ets genial!

Ja aniran caient, ja...

2005-08-27T11:35:00.000+01:00

Llegeixo a l'e-notícies que ja som campions del món en un altre esport: el surf de vela, en catagoria júnior. El campió i el subcampió d'aquesta disciplina són els germans Eric i Aleix Sanllehy.

Aquest fet em fa pensar en l'estratègia a seguir per disposar de seleccions nacionals (em temo que d'un tros de la nació, de moment..) en tots els esports. Per una banda, cal emprar l'estil Tetris; o sigui, ocupar tots els espais buits, fomentar la nostra participació inernacional en tot aquells àmbits en què Espanya no hi participa. Desconec si és el cas del surf de vela, però sí crec que és del pitch&put, i ja hem guanyat competicions importants. Cal que ocupem el nostre lloc en totes aquelles federacions internacionals on Espanya no hi és o és un simple OVNI.

En aquelles federacions internacionals on els nostre estimats veïns espanyols ja hi són, hem de desenpolsegar el mai prou citat Art de la guerra de Tsun Tsu. Allí, crec recordar, s'hi diu que cada batalla és diferent; i que, per tant, cal adaptar les tàctiques a utilitzar a l'enemic a qui t'enfrontes, al terreny on es lluita, a les armes de què disposa el rival, etc. Els exèrcits contraposats sempre són els mateixos: els nostres i els seus; però no en cada esport (camp de batalla) hi anem amb els mateixos batallons. Vam pensar-nos que els nostres batallons en hoquei eren molt superiors, i certament ho haurien estat si de pràctica esportiva estéssim parlant; però estàvem parlant de l'art de la guerra. I això que en aquest cas, fins i tot el propietari del camp de batalla (el President de la FIRS) era dels nostres!

En tot cas, hi ha una estratègia que sempre té opcions de funcionar en la lluita contra un exèrcit numerós, amb recursos i altament entrenat (o sigui, amb funcionaris, maquinàries federatives potents, diners, i, especialment, unanimitat política i moltes ambaixades). És la guerra de guerrilles. Aquesta es basa en atacar l'enemic quan menys s'ho espera, amb armes no convencionals, colpejar i fugir, donar cops propagandístics... És a dir, emprar la tècnica de cacera del cocodril. No intentar enfrontar-se " a la brava" a tota la manada de nyus que s'atansen a veure al rierot; sinó esperar a què quedi bevent només l'últim dels nyus, el tontet, i assaltar-lo sense compassió, de cop, sense que pugui reaccionar. Així, d'un en un, acabava caient la manada sencera de nyus.

Si res d'això t'ha convençut, sempre es pot optar per tècniques com la que proposa en turrai en una de les seves garrofes: que Bahrein o Qatar ens comprin els equips sencers i els nostres jugadors competeixin per ells. A mi no em convenç, però...

Independència

2005-08-21T17:07:00.000+01:00

Estic quasi independitzat. Sovint em pregunto si he fet bé. En tinc 23, i això em situa clarament per sota de l'edat d'emancipació mitjana. Era necessari que marxés de casa? Amb els pares m'hi porto bé, el cert és que en cap moment havi tingut la sensació de necessitar marxar. M'ho feien tot; de fet, vivia a cos de rei. Amb els pares t'estalvies canviar la bombeta que es fon (fa tres setmanes que en tinc una per canviar, però em fa una mandra terrible), no cal preocupar-te de si tens menjar a la cuina o has de baixar al super.

Així, per què he fet? Per què em sento tant bé quan arribo tard a casa, deixo les sabates una al rebedor i l'altra al mig del menjador? o quan em llevo i m'estasso al sofà?

Tant li fot. Estic feliç. M'agrada la independència.

Salses. La frontera nord.

2005-08-19T00:55:00.000+01:00

Després d'uns dies de descans (merescut, evidentment) al nord del país, no puc fer menys que penjar una foto de la fortalesa que va guardar la frontera durant una bona colla d'anys: el Castell de Salses.

Trencaclosques. maleïda droga!

2005-08-12T10:24:00.000+01:00

Mentre feia cua per pagar uns llibres a l'Abacus el vaig veure. Era allà, a la lleixa tocant a la caixa. 2000 peces per formar un mosaic de 48 centímetres d'amplada i 1'36 metres d'alçada. Són 80 llaunes de refresc en 10 lleixes. Un repte, un vici, una droga...

Feia molt temps que no m'enganxava a un trencaclosques, però he caigut. Tornant de sopar, deixo la D. a casa seva, arribo a casa, em poso el pijama, obro la capsa... i fins dos quarts de quatre de la matinada buscant les peces necessàries per completar el contorn. Me'n falta alguna, però els ulls ja em fan mal i tot. Me'n vaig al llit.

Em llevo aquest matí i el primer que faig és adonar-me'n que aquelles peces que fa unes hores, amb els ulls vidriosos no encaixaven, ara ho fan amb una suavitat exquisida. Estic en ratxa; no sóc jo qui trobo les peces, sinó elles que em troben a mi. Porto ja dues hores sobre la taula. Em faig un cafè, obro l'ordinador, escric aquest post... paro. Tinc el què resta de matí per fer-me la bossa, dutxar-me i dinar. A les tres marxo de vacances.

El trencaclosques es queda, no ve amb mi. Les meves neurones m'ho agrairan.

De bar en bar...

2005-08-10T09:19:00.000+01:00

Alcem els gots somiant
que un dia el plany es torna goig
i arreu del país també brinden amb el vi
de la ferma convicció
La mar sent nostre dringar
i les ones s'han copiat
i la marinada s'endú aquesta remor
per què ho senti el raïm que està madurant el sol.
Terra, vent i sol i mar
i el brogit permanent del dringar dels nostres gots
veremaran el vi de la victòria
que beurem quan el plany es torni goig.
DE BAR EN BAR
DE SALSES A GUARDAMAR
Si és la Patum de Berga
si a Solsona és Carnaval,
Sant Joan a Ciutadella,
Ribagorça o Alacant
Si és diada castellera
o si és l'Aplec dels Ports,
Santa Maria a Formentera
o Festes del Tura a Olot.
Si són Fires a Girona
a Banyoles o a Figueres
l'Aplec del Cargol
l'Alternativa de Manresa
Si són Falles, l'Aquelarre
o bé Moros i Cristians
si és Festa del Cava a Prades
o avui juga la U.S.A.P.
AGAFA LA GARRAFA
QUE ÉS FESTA MAJOR

De bar en bar
Brams

Algú s'apunta a fer-les totes? En negreta les que ja he tastat.

De cine

2005-08-10T00:31:00.000+01:00

Dos pelis en tres dies. Diumenge, Las muñecas rusas. La segona part de Una casa de locos, aquell comedrama d'un grup d'estudiants d'Erasmus a Barcelona. Aquesta segona es centra en la vida d'un d'ells, Xavier, cinc anys després. És un escriptor amb un cor inestable, amors de pocs dies, i absolutament incapaç de mantenir les relacions que valen la pena. Una ajuda per fer repàs a les relacions sentimentals de cadascú de nosaltres. Un estalvi en psicòlegs important... però llarga, massa llarga. Dues hores i quart són massa.

L'altra l'he anat a veure avui. La isla. És un còctel mal lligat entre les sensacionals Minority report, Matrix (la primera, les altres no valen res) i, l'especialment sensacional, Gattaca. Té fragments d'acció combulsiva i indigerible, que es carrega l'interès de la trama. Altre cop massa llarga.

Llibres per fer vacances

2005-08-08T18:22:00.000+01:00

Les vacances són un bon moment per acabar coses a mig fer. Ara tinc tres llibres per acabar. El primer és Juego de tronos -part 1- (George R.R. Martin), una incursió a l'estrany món de la fantasia èpica; món desconegudíssim per mi. El segon és el relat de Jon Sistiaga de la seva experiència com a reporter de guerra a l'Iraq, Ninguna guerra se parece a otra. El tercer és Yihad, d'Ahmed Rashid.

De tota manera, sóc incapaç d'estar ni tres dies sense començar res nou en la meva vida. Així que els llibres són els primers damnificats de la meva manera de ser, i els llibreters els primers beneficiats.

Perdoneu... baixo a buscar pàgines noves per les vacances.

Satèl·lit espatllat

2005-08-08T15:17:00.000+01:00

Són les hores bruixes d'en Quintana, en Thió i companyia, les que em faran costat en aquesta nova aventura blogaire. Escriure lliure, sense nom, sense casa, sense res que no siguin les meves circumstàncies. Mai jo.

No vull que em llegiu. És només per mi, per qui escric. Per mi i pel meu racó exhibisionista. Ja ho sé que deu ser un contrasentit publicar a la xarxa per un mateix; però així em temo que sóc jo: un contrasentit rere l'altre.

foto perfil

2005-01-19T00:17:00.000Z